La teràpia Gestalt és una teràpia humanista que promou el desenvolupament del potencial de cada persona. Deixa a un costat l'àmbit més clínic i ens acosta a dimensions com l'autoconeixement, l'autorealització i el creixement personal. Fritz Perls, creador de la Teràpia Gestalt, es va basar en un principi molt bàsic: concebre a l'ésser humà com un ésser complet: cos, ment i ànima. Per això, a diferència d'altres teràpies, a la Teràpia Gestalt sempre treballem intervenint en almenys aquests tres nivells, podent afegir, segons la persona, la dimensió espiritual:
MENTAL
Conèixer i entendre el meu món cognitiu: com penso, quin és el meu discurs, quin tipus de creences tinc, quines són les meves expectatives.
EMOCIONAL
Poder identificar i reconèixer les meves emocions: nomenar-les, permetre'm sentir-les, expressar-les i poder gestionar-les d'una forma sana.
CORPORAL
Reconèixer el meu cos com el que sóc i no com alguna cosa que “tinc”. Donar espai a explorar les meves sensacions, les meves tensions i els meus bloquejos.
És important entendre que la Teràpia Gestalt no és només un model de teràpia, sinó que més aviat és una manera d'estar en el món, una actitud de vida, que es basa en aquests tres principis:
- Aquí i ara: La presència. Visc el present, estic en contacte amb la realitat.
- Adonar-me: Atenció i consciència. Sóc conscient de mi, del que em passa, del que sento, penso i faig.
- La responsabilitat. Sóc responsable de la meva pròpia vida. Em faig càrrec del que sento, penso i faig.
L'actitud terapèutica gestàltica és també vàlida i molt potent per al treball en infància i adolescència. A aquesta actitud s'afegeixen eines, recursos i tècniques específiques que ajuden a nen/as i adolescents a obrir-se, a expressar el seu món intern i a aprofundir en ell. Tot això passa sempre que es doni una cosa imprescindible per a un bon procés terapèutic: el vincle entre pacient i terapeuta, que pot ser en si mateix, poderosament terapèutic.
La mirada gestàltica cap a la infància és una mirada que confia en l'autoregulació, en les capacitats de nens i nenes i la seva tendència innata a anar cap a la salut i creixement sa. Això es veu interromput, inevitable i involuntàriament, pel context i les demandes del seu entorn, i per això l'acompanyament terapèutic pot ser necessari i beneficiós tant per al seu benestar com per al de la família.
